les falles en Valencia

La festa de les Falles naix, a mitjan segle XVIII, com una expressió de la cultura popular carnavalesca, com una pràctica transgressora i subversiva que, mitjançant la construcció i erecció de cadafals satírics, pretén posar en solfa els poderosos i la societat burgesa en expansió. En el segle XIX la crítica política i social féu furor, cosa que provocà una reacció dels poders locals, que intentaren posar fi a la festa. Com que no van aconseguir-ho, atesa la forta resistència popular, la burgesia optà per intentar reconvertir les falles en una apologia jocfloralesca de les glòries regionals i en una manifestació artística “presentable”. D’aquesta manera, va començar una gegantesca i continuada operació de buidatge de contingut crític de les falles primigènies i la progressiva substitució d’aquestes per una sèrie de rituals, estructures i continguts que finalment aconseguiren reconduir la incòmoda festa original cap a la festa major del cap i casal, expressió de la modernitat burgesa. Una operació que ja s’havia manifestat de manera reeixida cap als anys trenta del segle passat.
falles primigènies".



Tanmateix, davant la poderosa operació de reorientació i domesticació de la festa fallera, aquesta va manifestar una no menys prolongada resistència cultural, plasmada en la persistència de la sàtira corrosiva, la crítica dels intents desnaturalitzadors o la identificació de les masses falleres amb les causes progressistes o transformadores de l’època, com ara el republicanisme, el valencianisme d’esquerres, el socialisme o l’anarquisme. Això es va fer ben visible durant la Segona República, autèntica època daurada de la festa, quan, encara que les Falles ja eren la festa unànime de la ciutat, les classes populars i les ideologies polítiques progressistes evidenciaren a través de cadafals i rituals la seua considerable influència i mostraren que les falles i les forces transformadores anaven estretament de la mà. Així ho demostra la col·laboració de nombrosos intel·lectuals i artistes republicans i d’esquerres amb la festa, o el posicionament dels fallers al costat de les idees de república o de revolució. De fet, si contemplem ara les publicacions i premsa de l’època, de seguida resulta evident que unes falles progressistes i veritablement modernes foren, efectivament, possibles. L’allau de publicacions falleres, entre les quals destacà Pensat i Fet, contribuí a reforçar aquesta orientació de progrés, condimentada per bones dosis de valencianisme sobiranista, però que es va veure durament colpejada quan la molt republicana València va caure derrotada i ocupada per les tropes franquistes.