microrelat

Científic C EA BATXILLERAT

Eren les set a.m., perdia l’autobús de l’escola i tenia examen a primera hora! La professora em va ficar un zero i no vaig recuperar l’àrea. A tercera hora tenia llengua… Tres dies abans havia fet un examen i m’havia anat molt bé, tenia confiança de treure bona nota… Però havia suspès. Volia que s’acabés el dia ja! I, és clar, es va acabar. Però plovia a bots i barrals! Un bus anava a tota velocitat, va mullar-me de cap a peus i…
No t’angoixis, això és ficció en un relat!

Científic C EA BATXILLERAT

L’altre dia a l’escola ens van demanar quin poder ens agradaria tenir. Després de rumiar vaig pensar que el millor seria poder controlar el temps. No només en trauria profit jo per poder dormir més estona dilluns al matí, per poder parar el temps o per mirar els apunts durant un examen… O podria tornar enrere quan posi la pota en alguna cosa! M’agradaria anar a Nova York l’onze de setembre del 2001 i fer un avís de bomba. També aniria a impedir com fos que els pares de Hitler es coneguessin. Aniria a parlar amb Mandela a la presó, li diria que les seves idees el farien president i li ensenyaria una foto d’Obama… Faria tantes coses!

LYCÉE COMTE DE FOIX
 
Era un dia calorós d’estiu. Vam anar a la Rabassa, els meus germans i jo, amb les nostres tutores i la directora del CAI. Arribant allà, una parella ens esperava amb el somriure als llavis. No la coneixíem de res: aquell dia seria un dia inoblidable. Vam fer moltes activitats lúdiques. Després vam fer una barbacoa. Ens divertíem molt. Era genial. Era el que més s’apropava a tenir uns pares. Ja no ens podíem estar més al CAI, vist que feia 5 anys que hi vivíem. Ells eren les persones que ens volien adoptar, a tots tres. Eren bones persones… Aquella tarda assolellada va il·luminar per sempre més les nostres vides.